Amauròbid (Amaurobiidae)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Subordre: Araneomorphae
Superfamília: Amaurobioidea
Família: Amaurobiidae
Nombre d'espècies: 350
Tamany: 4-14mm (longitud corporal)
Alimentació: Predadors
Impacte: Beneficioses e inofensives

En anglès les anomenen tangled nest spiders (aranyes de nius enredats) o night spiders (aranyes nocturnes). Fan teranyines en forma d'embut, en llocs foscos o amagats. Es poden trobar en forats de les parets, murs i escorces d'arbre, sota pedres i entre la fullaraca. Les terenyines les construeixen de nit.
Quan està fresca la seva seda té un aspecte blavós.


Si fem vibrar un diapasó contra la terenyina d'un amauròbid, l'atraurem cap a fora del seu amagatall. Ja que els mascles, per advertir la seva presència a les femelles, fan vibrar la terenyina.

Tenen vuit ulls ens dues files en la part frontal, l'abdomen és fosc o bru grisenc, amb marques més clares que de vegades tenen forma d'V invertida.

Fotografia: 5 d'Abril del 2009, 18:30h, Sentmenat

Enllaços:
Araneae a Wikipedia
Amaurobiidae a Wikipedia
Todoarácnidos.com

Vespa (Vespidae)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Vespoidea
Família: Vespidae
Espècie: Polistes Gallicus
Nombre d'espècies: 4.000
Tamany: 8-26 mm
Alimentació: Predadors, nectarívors
Impacte: Molt beneficioses però poden picar


Les espècies més comuns d'aquesta família són les del gènere Polistes, vespes socials on les seves colònies no superen el centenar d'individus; els seus nius no porten mai un envoltori extern.
La majoria dels vèspids son negres o marrons amb marques grogues i amb uns ulls escotats en el contorn intern que de vegades tenen forma de mitja lluna.
Quan descansen, repleguen les ales en plecs longitudinals als costats del cos.


La Polistes gallicus, del centre i el Sud d'Europa, és l'espècie més coneguda d'aquest gènere bastant diversificat a la península ibèrica. S'identifiquen perquè tenen els extrems de les antenes i les tibies grogues.

Fotografies: 19 de Març del 2009, a les 15:00h, Sentmenat

Enllaços:
Vespidae a Wikipedia
Insectarium virtual

Estiracabells, Espiadimonis (Aeshna cyanea)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Hexapoda
Ordre: Odonata
Subordre: Epiprocta
Infraordre: Anisoptera
Família: Aeshnidae
Nombre d'espècies: 420
Espècie: Aeshna cynaea
Tamany: 6-14 cm
Alimentació: Predadors
Impacte: Inofensives



Aquesta família inclou algunes de les libèl·lules més potents i grans. Aquests insectes robustos solen ser verd fosc, blau o marrons, amb ratlles en el tòrax o franjes a l'abdomen. Els grans ulls es toquen a la part de dalt del cap. Les ales, que solen ser transparents, tenen de vegades un matís ambar o bru groguenc. L'extrem de l'abdomen te un parell de pinces i en els mascles un petit apèndix entre elles.



Els èsnids (Aeshnidae) són una família d'insectes de l'ordre dels odonats. Tenen l'abdomen llarg i prim, essent aquests de colors lluents i virolats. També presenten quatre ales llargues i estretes, tot i que diferents , alhora que tenen uns ulls molt grossos. Volen prop de l'aigua i les seves larves són aquàtiques.



Popularment reben el nom d' espiadimonis, libèl·lules, cavallets del diable, damisel·les, cavallets de Santmartí, parots o pixavins, segons les contrades.
Purísticament cal diferenciar però els espiadimonis de les libèl·lules propiament dites (família dels libel·lúlids o Libellulidae), que tot i també ser odonats són individus de dimensions lleugerament superiors i amb coloracions no metàl·liques. Les libèl·lules són un xic més grans que els espiadimonis i es poden diferenciar quan descansen, ja que les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere.



La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.

La eshna blava (aeshna cyanea) té els ulls blaus i l'extrem abdominal blau en els mascles, les femelles son grogues i verdes, amb els ulls marronosos.




Fotografies: 12 d'Agost del 2009, a les 13:30h, Guanta, Sentmenat.

Enllaços:
Oxygastra (Grup d'estudi dels odonats de Catalunya)