23.3.12

Fàsmids (Phasmatodea)


Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Superclasse: Hexapoda
Clase: Insecta
Subclasse: Neoptera
Ordre: Phasmatodea


Feia anys (de fet no recordo la última vegada) que no trobava un insecte pal a Sentmenat, i el vaig anar a trobar ni més ni menys que enganxadet a la roda del cotxe, aquest en concret, el pobre, no feia massa honor al seu nom ni a la seva fama de passar desapercebuts.
Phasmatodea ve del grec antic "phasma" que vol dir "fantasma" o "aparicó", i els hi van posar aquest nom per l'habilitat que tenen de camuflar-se entre les branques de qualsevol planta.

Com podeu veure aquest es va equivocar de lloc...però gràcies a això el vaig poder trobar fàcilment.

Aquests insectes efectuen diverses mudes al llarg de la seva vida, i normalment, quan han acabat de mudar (generalment de nit) s'esmorzen la seva antiga pell.

La major part dels fàsmids poden reproduïrse de dos maneres diferents, una, la tradicional, mitjançant l'aparellament i l'altra per partenogènesi. 
La partenogènesi es dona quan una femella no troba mascle amb qui aparellar-se (hi ha espècies d'insectes pal on només hi ha femelles), aleshores, deixa anar ous sense fecundar i d'ells en sortiràn clons de la femella (per tant més femelles). Trobo que és una bona garantia de supevivència, molt millor que qualsevol tecnologia que poguem inventar els humans.

Com podeu veure aquest era bastant gran, però l'espècie més gran que existeix és a Malasia i fa uns 50 cm de longitud.


Finalment vaig tornar a deixar-lo, aquest cop amagat entre unes branques.

Dins d'aquest grup d'animals, els fàsmids, també hi trobem altres espècies com els insectes fulla, o insectes escorça, dels fulla us en parlaré un altre dia.


De regal us deixo una fotografia d'un insecte pal que vaig trobar en un viatge a Costa Rica:

Revifant el blog

Uf! Ja fa un any de de la meva última publicació en aquest blog!
Doncs avui m'he engrescat a revifar-lo una mica per celebrar l'arribada de la primavera (i de molts animals) al poble!

12.3.11

Parthenolecanium corni Bouché

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecte
Ordre: Homópter
Família: Coccidae
Gènere: Parthenolecanium corni
Espècie: Parthenolecanium corni Bouché



El mascle i la femella presenten un aspecte molt diferent. La femella jove es de cos aixafat, fa entre 2,5 i 6 mm i el seu color es bru grisós a vermell amb bandes; el cos de les femelles més velles s'infla, s'endureix i adquireix un color més fosc.
El mascle és de color groc i té ales.
Tant les femelles com les larves absorbeixen savia dels vegetals, parasiten nombroses plantes i es particularment abundant en les acacies i pruners.



Al maig o juny, la femella posa desde alguns centenars a varis milers d'ous sota el seu cos enganxat a la planta, i no triga a morir, servint el seu cadàver com a refugi dels seus ous i de les larves que d'ells en sortiràn. Les larves es dispersaràn sobre la planta, mudaràn a la tardor, abans de passar l'hivern en forma de larves secundàries.



Associat a aquesta cotxinilla es troben certes espècies de formigues que li extreuen les substàncies ensucrades que elles produeixen.




12.1.11

Sírfids (Sphaerophoria scripta)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecte
Ordre: Dípetra
Família: Syrphidae
Gènere: Sphaerophoria
Espècie: Sphaerophoria scripta



Els sírfids poden volar cap a totes direccions, fins i tot enrere, i poden mantenir-se estàtics en l'aire tot i bufar un fort vent.



S'alimenten del nèctar de les flors i sovint es confonen amb abelles o vespes. Les larves depreden pugó.



L'exemplar de les fotografies és una femella, el mascle té l'abdomen i les ales més curtes.

Retorn

Després d'haver deixat de banda massa temps aquest blog, el reprenc de nou amb nous animals habitants del meu poble, Sentmenat.
Perdoneu aquest llarg parèntesi.

11.9.09

Estornell (Sturnus vulgaris)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aus
Ordre: Passeriformes
Família: Sturnidae
Gènere: Sturnus
Espècie: S. vulgaris
Longitud: 22cm
Envergadura: 37-42 cm
Resident/migrador de mitja distància
Període de cria: Març-Juliol





Cria als seus pollets en forats d'arbres i caixes niu, però també en diferents obertures en edificis.
La seva alimentació és variada, a més d'escarbats i larves d'insectes, li agrada menjar cireres i baies. Caça formigues voladores al vol.






A diferència dels tords que es desplacen a salts, l'estornell camina.





Inmediatament de que les aus joves surten del niu, els estornells s'agrupen en bandades i busquen aliment en els camps i prats emetent molts reclams. Resulten particularment impressionant les maniobres de vol vespertins de milers d'estornells.



Escolta el cant de l'Estornell aquí.

Fotografies: 7 de Març del 2009 a les 17h, Sentmenat
26 de Març del 2009 a les 16h, Sentmenat
6 d'Abril del 2009 a les 14h, Sentmenat

Enllaços:
L'estornell a Viquipèdia
L'estornell al SIOC

16.8.09

Amauròbid (Amaurobiidae)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Subordre: Araneomorphae
Superfamília: Amaurobioidea
Família: Amaurobiidae
Nombre d'espècies: 350
Tamany: 4-14mm (longitud corporal)
Alimentació: Predadors
Impacte: Beneficioses e inofensives

En anglès les anomenen tangled nest spiders (aranyes de nius enredats) o night spiders (aranyes nocturnes). Fan teranyines en forma d'embut, en llocs foscos o amagats. Es poden trobar en forats de les parets, murs i escorces d'arbre, sota pedres i entre la fullaraca. Les terenyines les construeixen de nit.
Quan està fresca la seva seda té un aspecte blavós.


Si fem vibrar un diapasó contra la terenyina d'un amauròbid, l'atraurem cap a fora del seu amagatall. Ja que els mascles, per advertir la seva presència a les femelles, fan vibrar la terenyina.

Tenen vuit ulls ens dues files en la part frontal, l'abdomen és fosc o bru grisenc, amb marques més clares que de vegades tenen forma d'V invertida.

Fotografia: 5 d'Abril del 2009, 18:30h, Sentmenat

Enllaços:
Araneae a Wikipedia
Amaurobiidae a Wikipedia
Todoarácnidos.com

Vespa (Vespidae)


Fitxa tècnica
:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Vespoidea
Família: Vespidae
Espècie: Polistes Gallicus
Nombre d'espècies: 4.000
Tamany: 8-26 mm
Alimentació: Predadors, nectarívors
Impacte: Molt beneficioses però poden picar


Les espècies més comuns d'aquesta família són les del gènere Polistes, vespes socials on les seves colònies no superen el centenar d'individus; els seus nius no porten mai un envoltori extern.
La majoria dels vèspids son negres o marrons amb marques grogues i amb uns ulls escotats en el contorn intern que de vegades tenen forma de mitja lluna.
Quan descansen, repleguen les ales en plecs longitudinals als costats del cos.


La Polistes gallicus, del centre i el Sud d'Europa, és l'espècie més coneguda d'aquest gènere bastant diversificat a la península ibèrica. S'identifiquen perquè tenen els extrems de les antenes i les tibies grogues.

Fotografies: 19 de Març del 2009, a les 15:00h, Sentmenat

Enllaços:
Vespidae a Wikipedia
Insectarium virtual

13.8.09

Estiracabells, Espiadimonis (Aeshna cyanea)

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Hexapoda
Ordre: Odonata
Subordre: Epiprocta
Infraordre: Anisoptera
Família: Aeshnidae
Nombre d'espècies: 420
Espècie: Aeshna cynaea
Tamany: 6-14 cm
Alimentació: Predadors
Impacte: Inofensives



Aquesta família inclou algunes de les libèl·lules més potents i grans. Aquests insectes robustos solen ser verd fosc, blau o marrons, amb ratlles en el tòrax o franjes a l'abdomen. Els grans ulls es toquen a la part de dalt del cap. Les ales, que solen ser transparents, tenen de vegades un matís ambar o bru groguenc. L'extrem de l'abdomen te un parell de pinces i en els mascles un petit apèndix entre elles.



Els èsnids (Aeshnidae) són una família d'insectes de l'ordre dels odonats. Tenen l'abdomen llarg i prim, essent aquests de colors lluents i virolats. També presenten quatre ales llargues i estretes, tot i que diferents , alhora que tenen uns ulls molt grossos. Volen prop de l'aigua i les seves larves són aquàtiques.



Popularment reben el nom d' espiadimonis, libèl·lules, cavallets del diable, damisel·les, cavallets de Santmartí, parots o pixavins, segons les contrades.
Purísticament cal diferenciar però els espiadimonis de les libèl·lules propiament dites (família dels libel·lúlids o Libellulidae), que tot i també ser odonats són individus de dimensions lleugerament superiors i amb coloracions no metàl·liques. Les libèl·lules són un xic més grans que els espiadimonis i es poden diferenciar quan descansen, ja que les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere.



La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.

La eshna blava (aeshna cyanea) té els ulls blaus i l'extrem abdominal blau en els mascles, les femelles son grogues i verdes, amb els ulls marronosos.




Fotografies: 12 d'Agost del 2009, a les 13:30h, Guanta, Sentmenat.

Enllaços:
Oxygastra (Grup d'estudi dels odonats de Catalunya)

11.7.09

Insecte "bola", Porquet de Sant Antoni (Armadillum vulgare)

Fitxa tècnica:

Phylum: arthropoda
Classe: crustacea
Ordre: isopodo
Subordre: oniscidea (isopodos terrestres)
Familia: armadillidae
Nombre d'espècies: 250
Espècie: armadillum vulgare
Tamany: 5-20mm
Alimentació: Sapròfags, fitòfags, copròfags
Impacte: Inofensius


Aquests artròpodes, que varien del marró clar al negre amb taques grogues, tenen una secció transversal convexa i un contorn posterior arrodonit.
Quan s'espanten, moltes espècies poden enrotllar-se en bola per protegir-se.
És l'únic crustaci terrestre que existeix, per adaptar-se a la vida terrestre té un desenvolupament directe, és a dir, no té fase larvaria.


Per a arribar a l'estat adult muda 5 vegades. La femella te els saquets d'incubació (amb un centenar d'ous) fins que es desenvolupen i es produeix l'eclosió.
Com que aquest crustaci té una respiració de tipus branquial, necessita viure en un ambient humit, per això els trobem durant el dia sota troncs d'arbres, pedres i més llocs que conserven una mica d'humitat.


A més, segreguen urea, com qualsevol crustaci, enlloc d'àcid úric. Això suposa una major pèrdua d'aigua i dependre més de la humitat ambiental per poder sobreviure. Pot morir en poc temps quan no troba un lloc suficientment humit.


És un element viu importantíssim per al sòl, contribuint a la seva generació i salut.

Enllaços:
Wikipedia
Foro Infojardín
Insectarium Virtual

Fotografies: 10 de Juliol del 2009, a les 11h, Riera de Sentmenat