Sentmenat Animal

Parthenolecanium corni Bouché

2011-03-12T21:17:00.003+01:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecte
Ordre: Homópter
Família: Coccidae
Gènere: Parthenolecanium corni
Espècie: Parthenolecanium corni Bouché

El mascle i la femella presenten un aspecte molt diferent. La femella jove es de cos aixafat, fa entre 2,5 i 6 mm i el seu color es bru grisós a vermell amb bandes; el cos de les femelles més velles s'infla, s'endureix i adquireix un color més fosc.
El mascle és de color groc i té ales.
Tant les femelles com les larves absorbeixen savia dels vegetals, parasiten nombroses plantes i es particularment abundant en les acacies i pruners.

Al maig o juny, la femella posa desde alguns centenars a varis milers d'ous sota el seu cos enganxat a la planta, i no triga a morir, servint el seu cadàver com a refugi dels seus ous i de les larves que d'ells en sortiràn. Les larves es dispersaràn sobre la planta, mudaràn a la tardor, abans de passar l'hivern en forma de larves secundàries.

Associat a aquesta cotxinilla es troben certes espècies de formigues que li extreuen les substàncies ensucrades que elles produeixen.

Sírfids (Sphaerophoria scripta)

2011-01-12T17:11:00.006+01:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecte
Ordre: Dípetra
Família: Syrphidae
Gènere: Sphaerophoria
Espècie: Sphaerophoria scripta

Els sírfids poden volar cap a totes direccions, fins i tot enrere, i poden mantenir-se estàtics en l'aire tot i bufar un fort vent.

S'alimenten del nèctar de les flors i sovint es confonen amb abelles o vespes. Les larves depreden pugó.

L'exemplar de les fotografies és una femella, el mascle té l'abdomen i les ales més curtes.

Retorn

2011-01-12T16:25:00.000+01:00

Després d'haver deixat de banda massa temps aquest blog, el reprenc de nou amb nous animals habitants del meu poble, Sentmenat.
Perdoneu aquest llarg parèntesi.

Estornell (Sturnus vulgaris)

2009-09-11T19:01:00.004+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aus
Ordre: Passeriformes
Família: Sturnidae
Gènere: Sturnus
Espècie: S. vulgaris
Longitud: 22cm
Envergadura: 37-42 cm
Resident/migrador de mitja distància
Període de cria: Març-Juliol

Cria als seus pollets en forats d'arbres i caixes niu, però també en diferents obertures en edificis.
La seva alimentació és variada, a més d'escarbats i larves d'insectes, li agrada menjar cireres i baies. Caça formigues voladores al vol.

A diferència dels tords que es desplacen a salts, l'estornell camina.

Inmediatament de que les aus joves surten del niu, els estornells s'agrupen en bandades i busquen aliment en els camps i prats emetent molts reclams. Resulten particularment impressionant les maniobres de vol vespertins de milers d'estornells.

Escolta el cant de l'Estornell aquí.

Fotografies: 7 de Març del 2009 a les 17h, Sentmenat
26 de Març del 2009 a les 16h, Sentmenat
6 d'Abril del 2009 a les 14h, Sentmenat

Enllaços:
L'estornell a Viquipèdia
L'estornell al SIOC

Amauròbid (Amaurobiidae)

2009-08-16T13:17:00.003+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Subordre: Araneomorphae
Superfamília: Amaurobioidea
Família: Amaurobiidae
Nombre d'espècies: 350
Tamany: 4-14mm (longitud corporal)
Alimentació: Predadors
Impacte: Beneficioses e inofensives

En anglès les anomenen tangled nest spiders (aranyes de nius enredats) o night spiders (aranyes nocturnes). Fan teranyines en forma d'embut, en llocs foscos o amagats. Es poden trobar en forats de les parets, murs i escorces d'arbre, sota pedres i entre la fullaraca. Les terenyines les construeixen de nit.
Quan està fresca la seva seda té un aspecte blavós.

Si fem vibrar un diapasó contra la terenyina d'un amauròbid, l'atraurem cap a fora del seu amagatall. Ja que els mascles, per advertir la seva presència a les femelles, fan vibrar la terenyina.

Tenen vuit ulls ens dues files en la part frontal, l'abdomen és fosc o bru grisenc, amb marques més clares que de vegades tenen forma d'V invertida.

Fotografia: 5 d'Abril del 2009, 18:30h, Sentmenat

Enllaços:
Araneae a Wikipedia
Amaurobiidae a Wikipedia
Todoarácnidos.com

Vespa (Vespidae)

2009-08-16T01:19:00.004+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Vespoidea
Família: Vespidae
Espècie: Polistes Gallicus
Nombre d'espècies: 4.000
Tamany: 8-26 mm
Alimentació: Predadors, nectarívors
Impacte: Molt beneficioses però poden picar

Les espècies més comuns d'aquesta família són les del gènere Polistes, vespes socials on les seves colònies no superen el centenar d'individus; els seus nius no porten mai un envoltori extern.
La majoria dels vèspids son negres o marrons amb marques grogues i amb uns ulls escotats en el contorn intern que de vegades tenen forma de mitja lluna.
Quan descansen, repleguen les ales en plecs longitudinals als costats del cos.

La Polistes gallicus, del centre i el Sud d'Europa, és l'espècie més coneguda d'aquest gènere bastant diversificat a la península ibèrica. S'identifiquen perquè tenen els extrems de les antenes i les tibies grogues.

Fotografies: 19 de Març del 2009, a les 15:00h, Sentmenat

Enllaços:
Vespidae a Wikipedia
Insectarium virtual

Estiracabells, Espiadimonis (Aeshna cyanea)

2009-08-13T20:10:00.006+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Hexapoda
Ordre: Odonata
Subordre: Epiprocta
Infraordre: Anisoptera
Família: Aeshnidae
Nombre d'espècies: 420
Espècie: Aeshna cynaea
Tamany: 6-14 cm
Alimentació: Predadors
Impacte: Inofensives

Aquesta família inclou algunes de les libèl·lules més potents i grans. Aquests insectes robustos solen ser verd fosc, blau o marrons, amb ratlles en el tòrax o franjes a l'abdomen. Els grans ulls es toquen a la part de dalt del cap. Les ales, que solen ser transparents, tenen de vegades un matís ambar o bru groguenc. L'extrem de l'abdomen te un parell de pinces i en els mascles un petit apèndix entre elles.

Els èsnids (Aeshnidae) són una família d'insectes de l'ordre dels odonats. Tenen l'abdomen llarg i prim, essent aquests de colors lluents i virolats. També presenten quatre ales llargues i estretes, tot i que diferents , alhora que tenen uns ulls molt grossos. Volen prop de l'aigua i les seves larves són aquàtiques.

Popularment reben el nom d' espiadimonis, libèl·lules, cavallets del diable, damisel·les, cavallets de Santmartí, parots o pixavins, segons les contrades.
Purísticament cal diferenciar però els espiadimonis de les libèl·lules propiament dites (família dels libel·lúlids o Libellulidae), que tot i també ser odonats són individus de dimensions lleugerament superiors i amb coloracions no metàl·liques. Les libèl·lules són un xic més grans que els espiadimonis i es poden diferenciar quan descansen, ja que les libèl·lules ho fan amb les ales esteses i els espiadimonis amb les ales arreplegades cap enrere.

La bellesa d'aquests insectes és gairebé efímera en el seu estat adult, donat que la seva vida oscil·la entre unes poques setmanes fins a dos o tres mesos.

La eshna blava (aeshna cyanea) té els ulls blaus i l'extrem abdominal blau en els mascles, les femelles son grogues i verdes, amb els ulls marronosos.

Fotografies: 12 d'Agost del 2009, a les 13:30h, Guanta, Sentmenat.

Enllaços:
Oxygastra (Grup d'estudi dels odonats de Catalunya)

Insecte "bola", Porquet de Sant Antoni (Armadillum vulgare)

2009-07-11T13:31:00.007+02:00

Fitxa tècnica:

Phylum: arthropoda
Classe: crustacea
Ordre: isopodo
Subordre: oniscidea (isopodos terrestres)
Familia: armadillidae
Nombre d'espècies: 250
Espècie: armadillum vulgare
Tamany: 5-20mm
Alimentació: Sapròfags, fitòfags, copròfags
Impacte: Inofensius

Aquests artròpodes, que varien del marró clar al negre amb taques grogues, tenen una secció transversal convexa i un contorn posterior arrodonit.
Quan s'espanten, moltes espècies poden enrotllar-se en bola per protegir-se.
És l'únic crustaci terrestre que existeix, per adaptar-se a la vida terrestre té un desenvolupament directe, és a dir, no té fase larvaria.

Per a arribar a l'estat adult muda 5 vegades. La femella te els saquets d'incubació (amb un centenar d'ous) fins que es desenvolupen i es produeix l'eclosió.
Com que aquest crustaci té una respiració de tipus branquial, necessita viure en un ambient humit, per això els trobem durant el dia sota troncs d'arbres, pedres i més llocs que conserven una mica d'humitat.

A més, segreguen urea, com qualsevol crustaci, enlloc d'àcid úric. Això suposa una major pèrdua d'aigua i dependre més de la humitat ambiental per poder sobreviure. Pot morir en poc temps quan no troba un lloc suficientment humit.

És un element viu importantíssim per al sòl, contribuint a la seva generació i salut.

Enllaços:
Wikipedia
Foro Infojardín
Insectarium Virtual

Fotografies: 10 de Juliol del 2009, a les 11h, Riera de Sentmenat

Abella de la mel (Apis Mellifera)

2009-06-30T19:46:00.004+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamília: Apoidea
Família: Apidae
Nombre d'espècies: 1.000
Subfamília: Apinae
Tribu: Apini
Gènere: Apis
Espècie: A. mellifera
Tamany: 0.3-2.7 cm
Alimentació: Fitòfags (pol·len)
Impacte: Son essencials com a pol·linitzadores

Aquesta espècie d’abella és la que s’utilitza preferentment (però no exclusivament) per a l'apicultura en tot el món.
La vida mitjana d'una reina d'abella és de tres o quatre anys . Encara que hi ha informes d'alguna que ha arribat a 7 o 8 anys. L'abella reina s'aparella en llocs molt allunyats del rusc on se'n concentren de diversos origens. Diversos mascles aconseguiexen acoblar-se amb una mateixa reina i, com que els genitals masculins queden enganxats al cos de la femella, tots els abellots que han conseguit acoplar-se moren per desgarrament. La reina conserva per sempre el semen dels mascles. En el rusc hi haurà abelles de la mateixa mare però de diferent pare i les obreres instintivament saben si són germanes també de pare.

La vida de les obreres és variable, les abelles nascudes a la primavera viuen unes poques setmanes. Les abelles nascudes a la tardor viuen uns quants mesos ja que hivernaran dins del rusc.

Fotografies:
7 de Març de 2009 a les 13:15h, Sentmenat
23 de Març de 2009 a les 10:30h, Sentmenat
5 d'Abril de 2009 a les 12:40h, Sentmenat

Enllaços:
Apis mellifera a Viquipèdia
Apis mellifera a Wikipedia
Apicultura

Reineta (Hyla Meridionalis)

2009-06-21T11:59:00.007+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Phylum: Chordata
Classe: Amphibia
Ordre: Anura
Familia: Hylidae
Génere: Hyla
Espècie: H. meridionalis
Mida: 5cm
Alimentació: Insectívora
Impacte: Inofensiva

La reineta té una vida mitjana d'uns 7 anys però pot arribar fins al 14 anys.
A diferència dels gripaus les reinetes tenen un timpà circular i ben visible i una pell llisa pel dors però rugosa pel ventre. Les reinetes tenen unes potes primes i llargues amb coixinets adhesius a la punta dels dits que les permet enfilar-se a qualsevol superfície vertical i llisa ja que fins i tot poden pujar pel vidre.

La reineta és sedentària i pel dia s'instal.la en les tiges i en les fulles dels arbusts i arbres per a pendre el sol tot mimetitzada gràcies a la coloració que té que s'adapta al medi on es troba. Les reinetes tenen uns hàbits crepusculars i nocturns. A la nit és quan surt a caçar i és el moment en que es més activa però també se la pot veure pel dia entre la vegetació prenent el sol o dins l'aigua quan fa molta calor a la primavera. En canvi a l'estiu és més difícil poder veure-la de dia ja que és menys diürna i molt més discreta. Les reinetes hivernen del novembre fins al febrer.
Pon de 800 a 1000 ous en paquets petits que cauen al fons del bassal. Al cap d'uns 13 dies després de la posta neixen els verdosos capgrossos que mesuren uns 9 mm de longitud i tenen una cua molt llarga. Al cap de 3 mesos quan el capgros fa 48 mm i quan adopta la forma juvenil mesura 16 mm de longitud perquè perdra la cua.

Fotografia: 20 de Juny a les 21:30h, Vallvidrera

Enllaços:
Reineta a Viquipèdia
Reineta a Wikipèdia
Reineta Meridional

Llagosta verda (Tettigonia virdissima)

2009-06-17T21:28:00.008+02:00

Fitxa tècnica:
Regne: Animalia
Phylum: Arthropoda
Classr: Insecta
Ordre: Orthoptera
Familia: Tettigoniidae
Nombre d'espècies: 5.000
Espècie: Tettigonia virdissima
Tamany: 1,6-6cm
Alimentació: fitòfags, sapròfags, depredadors.
Impacte: Algunes de les espècies poden ser plagues de cultius.

És d'un color verd intens i té unes antenes llarguíssimes i filamentoses, ales més llargues que el cos i l'oviscapte llarg i en forma de sabre. De costums nocturns i hàbits zoòfags, habita entre les herbes i plantes conreades.

Se’ls identifica fàcilment pel tercer parell de potes. Aquestes són més grans que les altres i tenen els fèmurs generalment gruixuts, cosa que els permet de saltar.

Ponen a terra. La metamorfosi és molt lleugera: Consta de quatre a dues mudes, i depèn de l’espècie. Els joves son semblants als adults. Els adults normalment moren a la tardor.
El cant és fort i agut, format per períodes perllongats interromputs per curts silencis.
El podem trobar en estat adult de juliol a octubre.

Presenten les tíbies anteriors armades d’una espina apical superior externa. Tenen antenes molt llargues formades per uns trenta segments. Les ales són molt petites, la femella no en té.

Fotografies: 17 de Maig del 2009, a les 11:30h, Sentmenat

Pardal (Passer domesticus)

2009-06-14T13:06:00.013+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aus
Ordre: Passeriformes
Família: Passeridae
Gènere: Passer
Espècie: P. domesticus
Tamany: Longitud: 14-15 cm / Envergadura: 21-25 cm
Alimentació:Cereals i llavors, alimenten als pollets bàsicament amb insectes

Au resident que nidifica casi sempre en els forats dels edificis. Sovint es reuneixen varies parelles en petites colònies, i de vegades inclús construeixen un niu comunitari amb diverses entrades.

Per buscar aliment també prefereix la companyia dels seus companys d'espècie, doncs en grup se sent més segur davant els atacs de gats o altres aus.
Habita en ciutats i pobles i, quan busca aliment, també en terrenys oberts.
Període de cria de Març a Setembre, posa de 4 a 6 ous i te de 2 a 4 cries a l'any.

Poden arribar a viure 13 anys en captivitat, però en llibertat, pocs arriben a sobrepassar els 7 anys.
El mascle és de color terrós, jaspiat en el dors, les ales i la cua. El pili és gris, el bec fosc, la nuca de color castany, el ventre i les galtes blanques, i la gorja porta un pitet negre. La femella, en canvi, és tota de color terrós grisenc sense taques negres o castanyes, el pit i el ventre són més clars que els del mascle.

Escolta el cant del Pardal

Fotografies:
26 de Març a les 17:45h, Sentmenat

Enllaços:
El pardal a
Viquipèdia
Wikipedia
Imatges a Biodiversidad Virtual

Licòsid

2009-06-12T21:30:00.006+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Phylum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Família: Lycosidae
Nombre d'espècies: 3.000
Tamany: 4-20mm
Alimentació: Predadors
Impacte: Beneficioses e inofensives, tot i que les espècies grans poden picar.

De colors apagats, tenen el cos densament cobert amb pèls clars i foscos. Aquestes aranyes tenen molt bona vista per a caçar preses. El cap té vuit ulls: quatre petits en una fila delantera i un parell molt més grans dirigits cap a endavant a sobre d'aquesta filera, i un altre parell més dirigits cap als costats.
Les femelles solen portar els sacs d'ous a sobre. Quan els petits surten dels ous la mare els pot portar a l'esquena.
La majoria viuen al terra, entre la fullaraca.

Fotografia: Mascle de Licòsid, potser d'una Alopecosa o una Pardosa (07 de Març del 2009, a les 13:32h, Sentmenat)

Enllaços:
Lycosidae a Wikipèdia
Fotonatura

Papallona Rei (Papilio machaon)

2009-06-08T12:39:00.006+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Lepidoptera
Superfamília: Papilionoidea
Família: Papilionidae
Subfamília: Papilioninae
Tribu: Papilionini
Gènere: Papilio
Espècie: P. machaon

La papallona rei o papallona tigre (Papilio machaon), és una papallona diürna de la família dels papilionidae, té franjes de colors vius, groc i negre, que fan que sigui també coneguda com a "papallona tigre". Duu també unes taques nebuloses blaves als marges de les ales inferiors i dues taques rojes al costat de les "cues". Aquestes prolongacions de les ales son característiques de les papilionidae.

Aquesta papallona es de vol ràpid i es passa el dia anant de camp a camp i de flor en flor. L'hi agrada xuclar les flors de l'anís i de vegades hom la veu amb les ales esteses, reposant al sol. Viu en tres generacions de la primavera fins a la tardor. És una papallona molt comuna a l'estiu i hom la troba sovint als jardins.

Enllaços:
La papallona de la primavera

Papilio Machaon a Wikipèdia
en Català
en Castellà

Fotografies cedides per Josep Lluís.

Abellots (Bombus)

2009-06-06T20:43:00.011+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Phylum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Hymenoptera
Subordre: Apocrita
Superfamilia: Apoidea
Familia: Apidae
Subfamilia: Apinae
Tribu: Bombini
Génere: Bombus
Nombre d'espècies en la família: 1.000
Tamany: 0,3-2,7cm
Alimentació: Polen
Impacte: Són inofensives i essencials com a polinitzadores.

Els abellots son robustos, velluts, de color negre, molts presenten bandes grogues, blanques o taronges.
Les femelles (reines i obreres) es diferencien dels mascles per la presència de la canasta de polen a les potes posteriors, un òrgan especialitzat per a la recol·lecció de polen.

Els abellots son abelles relativament grans d'uns 20mm o més. Les reines son més grans que les obreres.
S'alimenten fonamentalment de néctar i colecten polen per alimentar a les seves cries, com fan les seves parentes, les abelles melíferes.
Només les femelles poseeixen fibló, al igual que molts d'altres himenópters, els mascles no tenen defensa.

Les uniques que sobreviuen a l'hivern son les femelles fecundades o les reines.

Poden viatjar fins a un o dos quilometres del niu per buscar grups de flors. Solen visitar repetidament el mateix grup de flors tots els dies mentre duri el polen i el nèctar. Arriven a velocitats de 54km/h.

En alguns paisos desenvolupats les poblacions d'abellots estàn en perill degut a l'ús de pesticides.

Fotografies: 23 de Març del 2009 a les 10:55h, Sentmenat
17 de Maig del 2009 a les 12:30h, Sentmenat

Enllaços: Bombus a Wikipedia

Saltícids

2009-06-03T18:04:00.011+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Secció: Entelegynae
Superfamília: Salticoidea
Família: Salticidae
Nombre d'espècies: 5.000
Tamany: 2-12mm
Alimentació: Predadors
Impacte: Beneficioses e inofensives.

Es caracteritzen per la seva capacitat de fer grans salts i la seva bona vista, una de les millors entre els artròpodes, capacitats que usen per caçar o per desplaçar-se amb molta precisió.

Viuen en una gran varietat d'hàbitats. L'aranya trobada a més altitud és un saltícid, i l'observació es va fer en una expedició a l'Everest.

Són unes aranyes generalment de mida petita o mitjana, amb molt de pèl i presentant una gran varietat de dibuixos i colors. Les podem distingir pel seu patró d'ulls molt característic; són 8 ulls força desiguals i disposats en 3 fileres. En la fila del davant destaquen els dos ulls centrals amb una grandària excepcional.

Són generalment diürns i uns caçadors molt actius. En les potes tenen un sistema hidràulic ben desenvolupat que actua mitjançant un canvi en la pressió de la sang. Això les permet saltar sense la necessitat de tenir unes potes llargues com una llagosta. Quan han de saltar lliguen un filament de seda a qualsevol superfície i, si cauen per qualsevol raó, poden pujar una altra vegada pel fil de seguretat.

Si hom es dirigeix a un saltícid i li acosta lentament la mà podrà observar com dirigeix el cap i els seus gran ulls cap l'objecte. Aquest comportament que podem titllar de "curiós" ens mostra que l'animal s'interessa per allò que es mou aprop seu.

Els saltícids capturen la seva presa saltant-hi al damunt des de força lluny, i poden fer un bot des d'un lloc a l'altre amb gran precisió. En un bon salt poden recórrer trenta vegades la seva llargada de cos.

Cal destacar l'evolució morfològica que han realitzat algunes espècies aconseguint formes que els fan semblar formigues, escarabats, o pseudoescorpins, i algunes es confonen amb una arrel, un branquilló o un fragment de roca.

L'animal de les primeres fotografies és una femella de Icius, el segon animal que apareix és complicat d'identificar-ne l'espècie.

Fotografies: 10 de Maig del 2009 a les 10:58, Sentmenat (Icius)
05 d'Abril del 2009 a les 14:19, Sentmenat (última fotografia)

Enllaços d'interès: Saltícids a Wikipèdia

Mosca escorpí (Panorpidae)

2009-06-01T19:37:00.015+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Phylum: Arthropoda
Classe: Insecta
Superordre: Endopterygota
Ordre: Mecoptera
Família: Panorpidae
Nombre d'espècies: 360
Tamany: 0,9-2,5cm
Alimentació: son sap´ròfags o xuclen líquids(nèctar..)
Impacte: Inofensives

S'anomena "Mosca escorpí" a aquest animal degut als òrgans reproductors d'alguns mascles ja que recorden al postabdomen d'un escorpí. Tot i això, els mecòpters son inofensius.

Fotografies: 5 d'Abril del 2009 a les 13:40, Sentmenat

Enllaços d'interès:
Mecoptera a wikipedia
Asturnatura

Cries de Araneus Quadratus

2009-05-31T22:09:00.005+02:00

Fitxa tècnica:

Regne: Animalia
Phylum: Arthropoda
Classe: Arachnida
Ordre: Araneae
Subordre: Araneomorphae
Familia: Araneidae
Genere: Araneus
Espècie: A. quadratus

La seva aparença pot variar entre colors marrons, taronges clars o verd. Però sempre tenen com a característica quatre taques a l'abdomen.
Viuen en jardins, arees boscoses, o sempre on hi hagi vegetació per poder teixir les seves terenyines. Les fan a prop de terra per poder caçar els insectes que hi saltin.

Solem pensar que la majoria d'aràcnids poden mossegar a un humà i ser verinoses. No és que no ens puguin mossegar, però és que una aranya molt rarament mossegarà a un humà, i els seus efectes serien mínims sobre nosaltres. Tant sols hi ha tres aranyes que poden ser perilloses per a nosaltres a la península ibèrica, la viuda negra mediterrànea o malmignatta (Latrodectus tredecimguttatus), l'aranya parda (Loxoceles rufescens) y las taràntules europees (Lycossa tarantulia y Lycossa radiata). La resta d'aranyes capaces d'atravessar la nostra pell produeixen uns símptomes similars a les picades de mosquit.

En el cicle vital de tots els animals nidificadors, arribat el moment oportú , els joves abandonen el niu per emprendre una nova vida, cada un per la seva banda.

A les fotografies podem veure el seu moment de dispersió.

Des d'aquí els hi desitgem molta sort!

Fotografies: 11 d'Abril del 2009 a les 11:43, ,Sentmenat

Enllaços d'interès:

Insectarium
Araneus quadratus a Wikipèdia

Marieta (Coccinellidae)

2009-05-31T18:34:00.007+02:00

Fitxa tècnica: :
Regne: Animalia
Filum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Coleoptera
Subordre: Polyphaga
Infraordre: Cucujiformia
Superfamilia: Cucujoidea
Familia: Coccinellidae
Nombre d'espècies: 5.000
Tamany: 1-10mm
Alimentació: Predadores
Impacte: Beneficioses com a predadores de plagues.

Les "marietes" es troben per tot el món amb més de 4.500 espècies descrites.

Solen ser de colors vius, amb taques negres sobre un fons taronja, groc i vermell, aquests colors fan mantenir allunyats als predadors, ja que solen associar els colors brillants amb el verí. De fet, algunes marietes son realment tòxiques per a predadors petits (llangardaixos o ocells) tot i que un humà podria menjar-ne centenars sense notar cap efecte.

Son molt apreciades per ser depredadores naturals del pugó (fotografies) entre d'altres insectes que formen plagues a l'agricultura.

Fotografies:
17 de Maig del 2009 a les 12:22, Sentmenat
8 de Març del 2009 a les 14:00, Sentmenat

Enllaços d'interès:

Coccinellidae a Wikipèdia

Coccinellidae.net

Presentació

2009-05-31T17:45:00.003+02:00

Inauguro avui, un bloc bàsicament fotogràfic de les espècies que vaig trobant al poble i entorns de Sentmenat. Estaria molt contenta que el meu bloc fos un punt de trobada per a tots els naturalistes de la zona i que les col.laboracions fossin freqüents. D'altra banda, avisar de la meva manca de coneixements científics pel que fa a la identificació d'espècies. I animar desde aqui a tots aquells que trobeu errors o conegueu més detalls en qualsevol entrada a fi de corregir-la o ampliar-ne el contingut. Moltes gràcies per la vostra visita i espero que disfruteu tant com jo amb les fotos que aniré publicant.